Amor en curtcircuit: assaig sobre les relacions tòxiques i dependents

Amor en curtcircuit: assaig sobre les relacions tòxiques i dependents
Autors: Fernando Pérez del Río i Mercurio Alba.

Vivim temps de relacions efímeres, on l’individualisme narcisista deixa poc espai a l’altre.
Tanmateix, per què ens quedem, sovint tota la vida, amb aquells que ens fan mal?

Des de la psicologia, la sociologia i l’educació, intentem explicar com, malgrat les pitjors circumstàncies, la relació es sobreposa a si mateixa i continua endavant. Ve sustentada per una mena de masoquisme psicodinàmic, una forta necessitat de l’altre en forma de “ni amb tu ni sense tu”. La relació resulta més important que el sentiment de malestar que provoca. Cal mantener el vincle i mostrar-lo en societat sota l’aparença d’una harmonia perfecta en un entorn idíl·lic.

D’aquesta manera ens veiem atrapats en una xarxa opressiva durant anys, lligats a un desassossec tens que, alguns cops, es dilueix en fugaços instants de felicitat, en petites engrunes de joia que van quedar evidenciades en una foto de casament o d’un sopar familiar.

I, més que culpables, trobem víctimes. Víctimes que demanen afecte i acaben pidolant-lo per les cantonades. Parelles perdudes al laberint del Minotaure -representació en aquest cas de l’amor mal entès-, necessitades d’algú que les rescati, com Ariadna va rescatar el seu valerós Teseu, encara que sigui amb un fil més fi.

Modestament aspirem a oferir aquest fil amb què poder identificar el problema des d’un primer moment, per a que cadascú, guiat per ell, trobi la sortida i descobreixi per si mateix què hi ha fora del laberint. Perquè fins i tot l’amor té límits. I, certament, es pot sortir d’ell si cal.